1. |
Amb tu
03:28
|
|||
Amic, torna a abraçar-nos la nit,
la que transforma les rialles en un joc, que acompanya al foc
fins que arriba la son. Som addictes
d'essències de somriures que a cada calada ens fan d'or.
Qualsevol malson que hagués tenyit el món
es torna blanc quan ets a prop.
Amic, dus el timó jo vaig amb tu,
que el viatge és llarg i no cal que siga dur.
Em bategues el cor si és mort, em motives, em fas més fort
i ara sap a dolç el que era llàgrima i dolor.
Nits de fum al vent i la lluna que es reflexa sobre el pit.
No cal més que una conversa per gaudir d'aquesta nit.
I quan arribe la matinada, ens despertarà i seran les cançons més que un pensament,
on el viatge el farem empentats pel vent.
I arriba la vida que s'escapa d'un sospir,
cremem les goles, passen les hores,
tremolen els dits a l'hora d'escriure històries.
|
||||
2. |
Renàixer
04:34
|
|||
Aquells dies amb tu
que mai han existit
són la dura mentida
que encara m'alça del llit.
Tornem a començar
des de les arrels,
si s'alcen dies grisos
els pintarem de verd.
Escoltem
el so de la recambra als ulls de cada xiquet
Cridarem
si ens mou la república d'aquestos sentiments
Cada vers
memòria amuntegada de sabates i barrets
Cada estel
Porta sang vessada
Aquells moments amb tu
que exhalen del meu pit,
són la tendra enyorança
que ara fa gust a verí.
Torne a recordar
cada llamp al cel.
Quan tronen els desitjos
arribarà l'anhel.
Escoltem
el so de la recambra als ulls de cada xiquet
Cridarem
si ens mou la república d'aquestos sentiments
Cada vers
memòria amuntegada de sabates i barrets
Cada estel
Hui la sang vessada serà el nostre aliment
Res ens tornarà
cada moment robat
d'ànimes perdudes
a l'asfalt de la ciutat.
Lluitem per retrobar,
velles sensacions
que renaixen lliures
a colp de vers.
Parlem de viure,
tinc ganes paganes de fer-te somriure,
oblidar els errors passats
reconstruir els somnis trencats.
Recordem i enyorem moments
tornem enrere en el temps
tanquem els ulls, contem fins a tres
busquem un nou límit amb el cor desfet.
Pluja, suor i sang
barregen la terra i ens omplen de fang.
Tu amb una màscara feta de calç
jo amb unes cascades de sal.
Crec en la lluita d'un temple d'arraps
no en la farsa que han dit llibertat.
Gàbies d'acer rovellat
fan bullir les artèries d'un món desgastat.
Res ens tornarà
cada moment robat
d'ànimes perdudes
a l'asfalt de la ciutat.
Lluitem per retrobar,
velles sensacions
que renaixen lliures
a colp de vers.
Res ens tornarà
cada moment robat
d'ànimes perdudes
a l'asfalt de la ciutat.
Lluitem per retrobar,
velles sensacions
que renaixen lliures
dels murs del temps.
Si volem lluitar
trenquem el silenci
al tall del carrer.
|
||||
3. |
A la deriva
03:17
|
|||
Et brinde un sospir
de valentes travessies
on no hi ha paraules
de promeses incomplides.
Et brinde el meu desig
a canvi d'un somriure,
que ens duga a les carícies.
Sóc valent amb el teu cos
covard amb eixos ulls
esclau de les manies
addicte al teu despull.
Vull ser el xiquet
que et regala cada nit
i beu de la tendresa que vesses als matins.
Encara no he trobat
una ferida que et faça mortal
ni cap gota de debilitat
per a arraulir-me al teu melic,
sense tremolar, sabent resistir.
Un paisatge sense roba.
I quan la llum del Sol s'enfonsa
tindre un lloc als teus pits per poder dormir.
T'enganye si t'estime
i no hi ha més paraules
tinc llavis que s'esforcen
i només diuen mentides.
Creuem les mirades
però tens un blau
que entropessa les pupil·les.
Feres de mi un vaixell
que creia ser de ferro.
Vaig a la deriva
buscant els teus besos.
Xiqueta
m'ennuvoles la ment
i em sent com un idiota quan prove la teua mel.
|
||||
4. |
Metralla
04:13
|
|||
Darrere d'una tempesta violenta
s'han ajuntat paraules i fets
per fer rebrotar de la terra
els patíbuls del patiment.
Se senten paraules guerreres
que fa temps perderen escuts.
Han nascut nous llegons i corbelles
que no cauen a punys.
Menjarem metralla per inspirar-nos amb la sang,
i poesies d'una esquizofrènia daurada
entraran de nou a la maleta.
Caurem a la batalla o serà nostre el cel.
Plantarem passió per collir un demà
on ens pertanya l'alé.
Darrere d'una infinita avinguda
hi ha carrers on parlen parets
"omitides" per calç i brutícia
on no té res a veure el temps.
Se senten les veus dels poetes
que ens demanen trencar els murs.
Han nascut les revoltes més velles
per lluitar el futur.
Menjarem metralla per inspirar-nos amb la sang,
i poesies d'una esquizofrènia daurada
entraran de nou a la maleta.
Caurem a la batalla o serà nostre el cel.
Teniu el poder, nosaltres la terra,
si veniu amb les botes clavarem la dent.
Cada "dentellada" serà la rajola
que ens lliure d'eixos dogmes de fem.
|
La Fulla Kaduka Valencia, Spain
La Fulla Kaduka naix a l'estiu del 2015. El viatge del grup començarà per buscar un estil característic. Al maig de 2017
s'enceta la gravació del primer EP del conjunt: un aplec de quatre cançons que serviran com a presentació i proposta del grup novell.
Es tracta de la plasmació d'inquietuds musicals i socials dels músics en forma d'un mestissatge que camina per distints estils musicals.
... more
Streaming and Download help
If you like La Fulla Kaduka, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp